• Imprimeix

Estadística de despesa en cultura de l'Administració local a Catalunya

L’Estadística de despesa en cultura de l’Administració local a Catalunya és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística corresponent, que desplega la Llei del Pla estadístic de Catalunya. La seva periodicitat és anual.

La primera edició de l’Estadística de despesa en cultura de l’Administració local a Catalunya es va dur a terme l’any 1995, partint dels antecedents metodològics següents: el Mapa de infraestructuras, operadores y recursos culturales (MIOR) del Ministerio de Cultura i La dimensió econòmica del sector de la cultura i la comunicació a Catalunya, del mateix Departament de Cultura.
En l’edició del 2010 s’incorpora la metodologia de recollida de dades a través d’un qüestionari electrònic.
L’objectiu principal de l’Estadística de despesa en cultura de l’Administració és conèixer l’esforç econòmic i de personal dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials a Catalunya en l’àmbit de la cultura.
Les dades recollides permeten identificar la despesa per àmbits culturals, per capítols, per àmbits territorials i per dimensió del municipi.
El cens el formen les entitats locals més grans de 5.000 habitants i les capitals comarcals de població inferior, els consells comarcals i les diputacions provincials. A més, es selecciona una mostra d’ajuntaments d’entre 2.000 i 5.000 habitants.
Els àmbits culturals recollits són:

-Arqueologia i patrimoni històric: conservació, restauració, rehabilitació, estudi, protecció i difusió del patrimoni arqueològic i històric. No s’hi inclou el patrimoni documental (arxius) ni el patrimoni bibliogràfic ni el de l’àmbit dels museus.

-Biblioteques: creació, millora, manteniment, compra de fons de les biblioteques i activitats que es promouen des d’aquestes. També inclou les fases de catalogació, protecció i restauració del patrimoni bibliogràfic, fins i tot en el cas que no es desenvolupin en l’àmbit físic o jurídic d’una biblioteca.

-Arxius: creació, manteniment, activitat, catalogació, compra de fons i difusió d’arxius i patrimoni documental.

-Museus: creació, manteniment, conservació, compra de fons i difusió de museus. Les exposicions d’arts visuals organitzades per un museu que tinguin lloc en la seva seu s’inclouen en aquest programa.

-Promoció cultural:

1) Teatre i dansa: arts escèniques en l’àmbit professional (suport a la creació, a la producció i a la difusió). A més del teatre i la dansa també s’hi inclouen el circ i les activitats de varietats en general. No s’hi inclou l’òpera.
2) Música: música en viu, espectacles lírics i òpera i indústria fonogràfica (suport a la creació, producció i difusió).
3) Arts visuals i exposicions: arts del dibuix, la pintura, l’escultura i altres arts visuals (suport a la creació, a la producció i a la difusió), i realització d’exposicions (encara que no siguin estrictament d’arts visuals, i sempre que no estiguin compreses al programa de museus).
4) Cinema i audiovisual: obra cinematogràfica i obra audiovisual de creació o d’autor (suport a la creació, a la producció i a la difusió).
5) Altres de promoció cultural: literatura, pensament, edició de llibres i organització de conferències, festivals i altres activitats de promoció cultural que, pel seu caràcter polivalent, no poden assignar-se a cap dels apartats anteriors.

-Acció cultural: cultura popular i tradicional, festes majors i altres celebracions populars (homenatges, commemoracions, etc.). Suport a les associacions culturals, amateurisme, centres cívics, aules de cultura, etc. no especialitzats en les activitats de promoció cultural previstes a l’apartat 6. Promoció cultural.

-Promoció lingüística: promoció d’alguna de les llengües oficials de l’Estat espanyol.

-Direcció i serveis generals: tasques de coordinació i direcció de l’activitat associades als programes estrictament culturals, així com el suport administratiu de caràcter general a les diferents unitats de gestió (personal, informes, pressupostos, elaboració de disposicions i gestió administrativa de contractacions i subvencions).
Les dades de caràcter individual de l'enquesta estan emparades pel secret estadístic en els termes establerts per la Llei d'estadística de Catalunya. Això suposa que les dades individualitzades recollides en els qüestionaris no poden fer-se públiques ni tampoc no es poden comunicar a cap persona o entitat, ni tan sols a les administracions públiques, llevat de les que també estiguin vinculades per l'obligació del secret estadístic.

Igualment, l'obligació de preservar el secret estadístic s'estén a la publicació de resultats, de manera que el Departament de Cultura té especial cura a evitar que es puguin deduir dades de caràcter individual de la informació que es publica tabulada.
Atès el caràcter d'interès públic, fixat pel Parlament de Catalunya, de totes les estadístiques integrades en el Pla estadístic de Catalunya, la col·laboració de les sales en la resposta dels qüestionaris és legalment obligatòria, amb la finalitat d'assegurar una quota adequada de respostes i, consegüentment, uns resultats estadístics fiables (capítol V de la Llei d'estadística de Catalunya).
L’Estadística de despesa en cultura de l’Administració local a Catalunya es duu a terme mitjançant una metodologia combinada de qüestionari electrònic i suport telefònic. Els ens enquestats han d’utilitzar un nom d’usuari i una contrasenya enviats prèviament per correu ordinari en la carta de presentació.

Els resultats de l’Estadística de despesa en cultura de l’Administració local a Catalunya es difonen a través de la publicació Estadístiques culturals de Catalunya i dels informes comparatius anuals. Els Fulls de Cultura presenten una anàlisi detallada d'aquesta despesa.

Data d'actualització:  24.05.2016